lunes, 3 de mayo de 2010

Regal de bodes



Regal de bodes
Us presento la Lola i el Sergi.
Una parella feliçment casada fa tres anys que vaig convertir en fermalls de plata i esmalt com a regal de bodes.No éren els primers fermalls que havia fet, anteriorment una altra amiga , la Carme i el seu marit també van rebre com a regal els seus retrats en plata , però sense esmalt.Em va semblar una idea divertida i a ells encara més, sobretot per que s'hi van reconèixer rapidament!
M'agrada dibuixar, i darrerament m'he dedicat més a dibuixar que a fer joies propiament dites, crec que amb aquests fermalls vaig començar a descobrir una petita nova habilitat, la del dibuix i traslladar-ho a la plata em va costar hores i hores de feina, però al final vaig quedar satisfeta amb el resultat.
L'esmalt m'agrada molt com a tècnica. Permet posar color al metall i de vegades dóna resultats molt curiosos.És un procés lent , s'ha de tenir paciència i controlar els graus de cocció de cada color, doncs el forn està a una temperatura molt alta i alguns colors com el vermell van molt més ràpid a cristalitzar que d'altres , com per exemple el blanc, però amb paciència s'aconsegueix el que es vol.
Després d'aquests retrats n'he fet molts més de gent del meu voltant. He abandonat la plata i l'he substituïda pel cartró i he convertit la majoria dels meus amics i coneguts amb figuretes que semblen sortides d'un còmic. La raó no la sé, i la finalitat tampoc però com tots sabem l'acció sempre porta cap a algun lloc, de vegades no cal saber cap a quin, arriba tot sol.
Algú vol un retrat en plata?
Salut
Sandrul

2 comentarios:

  1. Oooooh...quina il·lusió veure aquí els nostres fermalls!!! he de dir que és un dels regals de casament que conservem amb més carinyu, si no el que més, i sense dubte, dels més valuosos...i ens en van fer de molt macos!
    Si heu de fer regals de casament, no ingresseu diners al compte, és molt més bonic, afectiu i especial regalar unes joies com aquestes. Com que estic una mica bleda, em fa il·lusió pensar que algun dia els portarà la meva filla...com ens hem de veure!

    Lola
    Moltes gràcies, Sandra, per penjar-los aquí.
    I ànim amb el blog, és molt bona idea, i és molt interessant!

    ResponderEliminar
  2. merci lolix! sabia que t'agradaria..

    ResponderEliminar