jueves, 10 de junio de 2010

Joies per a fer riure






Em venia de gust fer "joies per a fer riure". Més aviat fan somriure, per això ténen aquest títol, doncs quan em poso algun dels collarets la gent al reconèixer els nassos de pallasso sempre somriu.
El títol sempre se m'acut al final , quan ja he acabat de fer les joies, per que mentre "faig" normalment no sé cap a on vaig... i un dia quan tinc davant meu tot el que he fet, m'ho poso, m'ho miro amb detall , veig les reaccions que provoca, fins i tot escric un petit diari aclaridor i finalment entenc el conjunt i se m'acut un nom per a posar-hi.
Les joies les acaben els altres, doncs estàn destinades a ser portades per algú que potser ni tansols conec quan les estic fent. Aquest algú , de vegades desconegut , d'altres conegut ,és el destí final desitjat de tot joier suposo, és el que acabarà el treball de dies setmanes o mesos, i li donarà una personalitat pròpia.La joia sortirà del taller, potser anirà a una botiga,galeria o exposició però segons el meu parer fins que no la porti algú posada no cumplirà el paper que li pertoca.
Aquestes joies són nassos de pallasso units amb arandeles, llargues tires que es poden manipular doncs l'obertura del nas dóna joc per a unir-los uns amb els altres i poder fer diferents formes. Molt senzill tècnicament,i amb un resultat una mica estrident... acord amb l'estètica del pallasso ,no gaire discreta que diguem.
Aquestes joies són per a clowns? Són per a qui les vulgui, per a gent divertida, atrevida, imaginativa...
El destí final ideal suposo que seria veure-les portades per algun o alguna clown, en algun espectacle potser? doncs al cap i a la fi el nas de pallasso és la seva eina de treball.
Tot arribarà...
un plaer
Sandrul










No hay comentarios:

Publicar un comentario